DIVERSOS

dijous, 29 de novembre de 2012

Mistu

No se si recordareu al Mistu que feia companyia al cangur. Doncs be, estava molt malaltó des de feina un temps i la setmana passada el varem perdre.
Va ser un mal trangol, però va ser el millor que li podia passar. Va viure amb dignitat fins al final i aixó es el que mes ens reconforta.
Primer varem perdre a la Lluna fa dos anys.
Si s'han trobat segur que s'ho passaran d'alló mes be.
 Us deixo unes fotos.







Amics per sempre.

9 comentaris:

  1. entenc el que dius....jo tambe baig passar per aquest trangol, per que els estimes i per que ells son uns incondicionals todonen tot a canvi de una caricia. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Si que ho sento M. Alba. Són uns amics fidels, sap molt greu perdre'ls
    Petonets des de Manresa

    ResponElimina
  3. Hola estimada Maria Alba, mirant als seus dos tresors que no tinc més llàgrimes ...
    Ells són meravellosos, sabeu donar molt amor incondicional ...
    Definitivament es posa a la gatzoneta en un bell estel al cel i fer un munt de companyia.
    Fort abraçada i li enviarem un gran petó.
    amb afecte
    Love et bisous Ve

    ResponElimina
  4. Lo siento muchísimo !! tengo una gatita y sé el cariño tan grande que se les llega a tener .
    Un beso

    ResponElimina
  5. Ho sento molt, jo ja se lo que es aquesta perdua, ho he passat.

    Montse

    ResponElimina
  6. Maria Alba, ho sento moltíssim, jo ta´mbé he passat pel mateix.
    En dos anys els dos, la Cleo i l'Urko, que hi farem. sempre estaran al nostre cor. Ara sovint parlo d'ells i recordo trastades que feien amb carinyu.
    Un petonàs gegant

    ResponElimina
  7. Ho sento moltisim, nosaltres van perdre a la Fosca el día 17, i ens fa molta falta, la casa ha quedat molt buida sense ella, entenc molt be el trangul que esteu passant.
    Un poetó ben gros.
    Dolors

    ResponElimina
  8. Maria Alba, ho sento moltissim, ser el que es aquesta perdúa i es molt dura. Ara tinc un altra gosset que es diu Cucu i cada cop que es possa malalt m'ho passo fatal. Sempre et queden els bons records, la gran companyia que fant i el fidels que son i que vosaltres els heu cuidat i donat carinyo fins l'últim moment. Un petó

    ResponElimina
  9. Bon dia!

    Molt maco el recordatori que has fet de la nostra petita lluneta i del nostre mistinyu. Tant tu com el papa podeu estar tranquils pensant que han tingut la millor vida que un gos pot esperar. És llei de vida, a més, han viscut els dos molts anys 14 i 11). Ho heu fet molt bé!!!

    ResponElimina

Moltes gracies pels vostres comentaris !!!